Lluny

Cada dia et veig més lluny

És la teva mirada gris

Que es perd en una carretera

Amagada per la blancor

De la neu freda

Només espero que el destí

Sigui el millor dels camins

Per no avançar sense fi.

 

Avui vull que surti el sol

Que la ratlla de Sant Martí

Et porti fins allà on vols,

Ves on el somnis tenen ales.

 

 

Ara tot queda molt lluny

Com si res hagués passat

He de renunciar a tot

I veure’t tal com ets .

Quantes cares oblidades,

hi ha tants noms per nomenar

Els records estan amagats

Com pols fina en llocs secrets.

 

Avui vull que surti el sol

Que la ratlla de Sant Martí

Et porti fins allà on vols,

Ves on el somnis tenen ales.

 

De res serveix voler

el que ja  has tingut

el temps ens condemna

a que tot sigui únic,

els records de felicitat

són la cara del dolor

una llança perversa

de tot el que hem viscut

 

Ara vull que el sol surti

Que et guiï l’arc de Sant Martí

Fins on  el camí despinta

I els somnis convergeixen

 

 

Mai més

Allí on vaig les teves mans

allí on veig els teus ulls

no hi puc tornar

res del que hi veig h i ha quedat

Potser ara només he de gaudir

del teu somriure innocentment absent,

de la lluïssor descolorida dels teus ulls

agafar-te de la mà i portar-te

per un camí hiperbòlic que sempre

ens du al mateix lloc

i escoltar com alliberes gemecs

perquè el camí és ple d'esquerdes

Compta síl·labes

De dia l’espasa esmolo

La lluita sempre tossuda

Cal guanyar

Al blanc la ploma agombolo

La fera no es abatuda

Fins poar

Inconsistències

Retalls, fragments, trossets,
esquitxos  de temps m’envaeixen
caòticament i sense sentit
No intento fugir-ne, m’emborratxen
L’auri del foc contorneja les ombres
Com si fossin aparicions místiques,
La calor fresca de les nits d’estiu
Em fa sentir que soc tot i res
Sota l’evident claror del pleniluni
Les anades i tornades, la música vacil·lant
entre corredisses , crits, veus i coets
Al matí les salves em recorden el teu nom i
Solament quan veig el campanar alt,
immers en el cel blau,
per sobre el roig de les teulades
sé que soc a casa
malgrat que tot sigui vell i deixat
per mi, ara,
ja no podria ser de cap altra manera

Desmemòria

Un vol de pensaments que fugen
més enllà dels records presents
ho veig als teus ulls que em contemplen
escoltant paraules absents
Enmig d'un miratge desert
Oneja una bandera blanca
No ho sé quin misteri s'hi perd
Només hi trobo enyorança
Què se n'ha fet d'aquell amor
Que em vas regalar un dia?
Dissipat abans que la mort
m'ha vingut sense agonia

Sant Jordi 2020

 

 

Una rosa et vull donar

Que avui és Sant Jordi

Un llibre et vull regalar

Per trencar el teu silenci

I omplir amb paraules

Tanta melangia

Una rosa et donaré

Que amb la seva olor

Amoroseixi el teu endins             

Un llibre et regalaré

Per a que visquis

moltes vides dins el teu retir

una rosa i un llibre us regalo

que avui és Sant Jordi

 

 

 

Presentació

En aquest Blog hi ha un recull d'escrits, de coses que m'han ballat pel cap i poca cosa més. El vaig començar fa molt de temps, i no li dedicat massa temps, imagino que en un futur tampoc ho faré, però ara obligada a traslladar-lo pel tancament del lloc on estava m'ha fet pena perdre'l, tampoc hi ha res important només és un valor sentimental per mi.

És per arreu

Ara  que ella està per tot arreu

Em sento defallir

recerco entre els meus recursos,

on hi espero trobar la força,

per envestir-la,

apartar-la.

Ella es l´única que em fa reviure,

despertar-me de la letargia,

encara que...

el pensament és volàtil i,

ara només en queda plorar i recordar,

no hi ha més,

plorar i esperar,

que ella quedi assaciada,

que decideixi  aturar l’escomesa

de la que se’n sap guanyadora.

Ara només espero oblidar

que tots els impulsos

que em fan  pensar

només són temporals

i que els seus orígens inanimats,

perduts per atzar,

tornaran a ser la matèria del principi,

després d’un camí més o menys llarg

on al final, ella, sempiterna, m’esperarà.