Des de l'altiplà polsós,
la seva ombra desafiant creix,
amagada entre les branques verinoses del xaparral.
Les seves espines s'entreteixeixen lentament,
enlairant-se cap el sol sufocant.
Quan vaig tocar la seva pell,
la sang va lliscar pels meus dits.
En la calma del vespre,
sota una ampul·losa lluna platejada,
vaig arribar caminant amb el vent
per veure florir els cactus,
un estrany neguit em perseguia,
les ombres desafiants dansaven,
vaig caure al matoll d'espines,
vaig sentir les mans tremoloses.
Quan les últimes llums escalfin les roques,
i les serps de cascavell es desenrosquin,
els pumes vindran per arrossegar els teus ossos,
i creixeràs amb mi per sempre
a través de la sorra silenciosa,
i les estrelles seran els teus ulls,
i el vent serà les meves mans.
