Silenci

Només el silenci i la remor de les ones,

Només el silenci i el blau del cel,

Només el silenci i la quietud,

Només silenci i l’escalfor  del sol

Només silenci i la llum esvaïda

Només silenci i l’aigua que flueix

Només silenci i  l’escuma blanca

Només silenci, el teu  silenci,

Que s’allunya per sempre.

En memòria de Víctor Valls Aubert

Sembla ser que aquest és meu espai de mort. Ara sé que mai hi haurà ocasió de saludar-te tot passant pel carrer. Han passat tres anys però no ho he sabut fins ara i no puc deixar de plorar, malgrat que els meus dits maldestres no van copsar el que els ensenyaves, vas deixar empremta en el meu dia a dia. Durant dos anys un dia per setmana intentaves ensenyar-me a fer que música fluís de les cordes com l'aigua d'una onada entre els grans de sorra de la platja. Llàstima que per a mi la música no ha passat de ser una vibració interna! Un cop més la càrrega dels records se'm farà més feixuga, cada vegada som menys a compartir. La pèrdua s'accelera, per a tu, penso, que encara no era el moment, i ella fosca i eixuta et va prendre. Espero, doncs, que d'algun racó, de tant en tant, ,s'escampin algunes notes de guitarra que em facin pensar que no has deixat mai de tocar-la.