Cada dia et veig més lluny
És la teva mirada gris
Que es perd en una carretera
Amagada per la blancor
De la neu freda
Només espero que el destí
Sigui el millor dels camins
Per no avançar sense fi.
Avui vull que surti el sol
Que la ratlla de Sant Martí
Et porti fins allà on vols,
Ves on el somnis tenen ales.
Ara tot queda molt lluny
Com si res hagués passat
He de renunciar a tot
I veure’t tal com ets .
Quantes cares oblidades,
hi ha tants noms per nomenar
Els records estan amagats
Com pols fina en llocs secrets.
Avui vull que surti el sol
Que la ratlla de Sant Martí
Et porti fins allà on vols,
Ves on el somnis tenen ales.
De res serveix voler
el que ja has tingut
el temps ens condemna
a que tot sigui únic,
els records de felicitat
són la cara del dolor
una llança perversa
de tot el que hem viscut
Ara vull que el sol surti
Que et guiï l’arc de Sant Martí
Fins on el camí despinta
I els somnis convergeixen
