Inconsistències

Retalls, fragments, trossets,
esquitxos  de temps m’envaeixen
caòticament i sense sentit
No intento fugir-ne, m’emborratxen
L’auri del foc contorneja les ombres
Com si fossin aparicions místiques,
La calor fresca de les nits d’estiu
Em fa sentir que soc tot i res
Sota l’evident claror del pleniluni
Les anades i tornades, la música vacil·lant
entre corredisses , crits, veus i coets
Al matí les salves em recorden el teu nom i
Solament quan veig el campanar alt,
immers en el cel blau,
per sobre el roig de les teulades
sé que soc a casa
malgrat que tot sigui vell i deixat
per mi, ara,
ja no podria ser de cap altra manera