Allí on vaig les teves mans
allí on veig els teus ulls
no hi puc tornar
res del que hi veig h i ha quedat
Potser ara només he de gaudir
del teu somriure innocentment absent,
de la lluïssor descolorida dels teus ulls
agafar-te de la mà i portar-te
per un camí hiperbòlic que sempre
ens du al mateix lloc
i escoltar com alliberes gemecs
perquè el camí és ple d'esquerdes
