La Mort a París

No hi ha res, només la mort.
El teu únic somni ha estat la mort.
Tota la teva vida condensada
en uns breus instants apoteòsics
quan senties com la mort
et brollava pels dits
culminant la teva existència.
La mort t'ha fet protagonista,
tothom et recordarà.
Has assaborit aquest moment
de desconcert, d'horror
que ha despuntat al semblant
de les teves víctimes
i has pogut venjar-te, fer justícia
per tots aquests anys que has viscut
sense res important a fer.
Venjar-te pel poc que la vida t'ha ofert.
La mort t'ha omplert la vida
abans del no res.

Negror

Jo no sóc res fins que a la habitació obscura
puc sentir quelcom sense mans, sense peus,
que em parla amb silenci
i foragita la por a la negror.
Jo no sóc res, només un suspir
entre paraules que no s'han dit
i que percebo en la foscor trista.
Jo no sóc res fins que els meus ulls
ben oberts s'donen que l'obscuritat és tot.
Sóc jo.