Foc a Terra

 Després de l'escalfor d'un foc àvid
només en resten les cendres
del que va ser tangible
i la tristesa del que va ser immaterial.
Les parets i el terra pampalluguegen el roig ardent
fins que la metamorfosi els fa d'una freda pal•lidesa fosca
Tants cops t'he dit adéu
però, la teva presència incessant
em ve a recordar que l'hivern retornarà
i hauré de demanar caritat a la terra pregona,
recollir cada tros que fa temps creixia
cap el sol de forma erràtica
vencent la pluja i el vent
donar-te l'energia generosa
d'un estel de milions d'anys
i fer que la teva flama ígnia
em faci viure la il•lusió del caliu perenne


Fantasmes

 Un buit en silenci
m'aïlla d'una remor de sorolls
i per més que crido
ningú em sent.
Desitjo que algú em pugui veure
en el meu estat més pur,
gesticulant paraules
que no vibren i
que totes les arrugues
que el pas del temps m'ha anat dibuixant
quedin imperceptibles
i que només se'm distingeixi
com una ombra desdibuixada
que vol deixar escrits tots aquells records
que se'm van confiar
i que ara em veig obligada a transmetre
perquè ningú oblidi mai que ells anònimament
van existir i van ser estimats després de la seva mort
malgrat no tenir cap fesomia,
ni l'escalfor del tacte,
però que en cada pensament
he pogut sentir que hi són presents.
Aquí des del meu embolcall buit
friso per omplir-lo de moments
i de noms que tothom es pugui emportar


OBLITS

Recorda’t del meu nom
per tantes vegades com em vas tenir en la teva falda,
per tantes vegades com vas ser amb mi quan em vas fer falta,
ara, només et demano que et recordis del meu nom.
Els anys t’han robat les paraules,
i tot el que tu vas ser
ha quedat devastat pel transcurs del temps.
Quan demà estiguem assegudes
l’una davant l’altra,
sense dir res,
i les nostres mirades es trobin,
recorda’t del meu nom,
encara que, només això,
sigui l’única cosa
que recordis de mi.