La vida no val res

T'adones que la vida no val res.
allò que creies més valuós
desapareix, queda reduït a zero,
i per què?
l'egoïsme infaust ho decideix.
Podries haver arribat a vella,
abans però, ser una bona mare,
una àvia carinyosa i permissiva,
però no podrà ser,
la teva vida no val res.
allí on hi havia l'amor de la mare
hi has trobat la seva traïció,
sí, d'ella, la teva sang.
La teva vida no val res
Ara dorms, segur que somies,
el teu son , però,
és l'avantsala de la mort.
Potser t'ha fet l'últim petó,
gèlid, sense remordiment,
el darrer frec de pell
amb gust de mort.
Havies de fer front als perills
de la vida defora
i no has pogut vèncer
el camí planer a dins la llar,
has embarrancat, però,
amb el més depravat dels esculls,
el fillicidi d'una mare
només perquè, per a ella
la teva vida no val res.

Pauraules que s'escapen

Les paraules s'escapen
un dia rera l'altre.
Les vull atrapar
entre les sinuositats de la matèria gris,
però, només s'hi perden
i mai les torno a trobar.
A cops les faig presoneres
sobre el blanc quadriculat,
amb ratlles, llis, tant-se-val
i puc tornar a sentir-les
amb emocio, amb tristesa,
amb nostalgia,
em sorprenc,
perquè tot és tan efímer
i sé que elles mai han estat meves.
Com en són de fugisseres
solament esperaven
juganeres, breus, provocadores.
Tot ho han expressat per atzar,
igual que la vida,
un somni que desapareix
quan l'alè és deté.