Incertesa

Com puc saber si l’univers és aïllat

Si més  enllà tot continua

I el caos que ens envaeix és d’on diuen

Que no hi ha res.

Puc sentir  com em bull un micro-univers

Que no puc deixar escapar

Que avança incontrolable però que he de contenir

Tot i la pressió que fa.

És tot tan incert,

El desordre m’ha fet presonera

Enfarfegada de paraules

que no puc enllaçar amb cap sentiment,

paraules buides, paraules sostingudes

que no puc ni desitjo alliberar.

És tanta la incertesa,  

No ho  sé si tornaré a veure el roig del capvespre

Entre les branques de la figuera

Ni com el coure de la tarda

Llisca per les parets del meu recull

fins trobar-se  amb el gris

No ho sé si tornaré a veure com les espurnes

Del roure cremant  plouran  cap a una foscor

Que les extingirà.

Potser  mai més els ulls inquisidors del felí

M’esperaran arran de la porta  i no podré

Córrer endins en un intent de complaure’l.

Ara, només sé que soc esclava de la incertesa

I que només soc imperceptible en la confusió

De l’univers infinit