Ara ja
no cal que siguin els governants del teu país, o
l'altra gent que n'és habitant, els únics que et poden amenaçar
de mort si expresses alguna cosa contraria a les seves creences, ara
el perill pot venir-te de totes bandes. Ara que els mitjans
d'informació estan tant estesos i la informació arriba
tant ràpidament a qualsevol punt del planeta, jo tinc molta
por d'expressar el que penso sobre determinades coses que passen pel
món, perquè temo que el que pugui escriure aquí,
en aquest bloc que no llegeix mai ningú, tret de jo, i el meu
marit, pugui traspassar de manera infortunada la intimitat que té
en algun sector d'un disc dur. Tinc por de que pugui passar res
dolent als meus o a mi, i em fot, i molt, no poder dir, de forma
clara, que alguna persona, amb qui no combrego, té raó
quan diu el que diu, encara que, segons ella, no ho pensi.
És lícit
defensar-se de falses acusacions amb la violència? O només
es tracta de reafirmar-se en el que tenen de cert unes acusacions que
realment no són falses? No cal estar a Cuba per a tenir por
d'expressar-se lliurement, sinó, només cal
preguntar-ho als cents (o mils) de cubans que viuen per aquí i
per allà i que temen als espies cubans i a les represàlies
que poden recaure sobre ells o les seves famílies.
N'hii ha prou en estar en un
racó d'una habitació, davant un ordinador, per tenir
por d'expressar-se. Hem evolucionat molt en algunes coses, pro poc en
altres, gens en la llibertat d'expressió.
