És per arreu

Ara  que ella està per tot arreu

Em sento defallir

recerco entre els meus recursos,

on hi espero trobar la força,

per envestir-la,

apartar-la.

Ella es l´única que em fa reviure,

despertar-me de la letargia,

encara que...

el pensament és volàtil i,

ara només en queda plorar i recordar,

no hi ha més,

plorar i esperar,

que ella quedi assaciada,

que decideixi  aturar l’escomesa

de la que se’n sap guanyadora.

Ara només espero oblidar

que tots els impulsos

que em fan  pensar

només són temporals

i que els seus orígens inanimats,

perduts per atzar,

tornaran a ser la matèria del principi,

després d’un camí més o menys llarg

on al final, ella, sempiterna, m’esperarà.