Oblits

 Deixar passar tots aquells mots
que no vaig unir m'entristeix,
perquè vaig deixar morir en l'oblit 

un moment en el que tenia alguna cosa a dir,
perquè tot intent de recordar em serà impossible 

i mai sabre si els mateixos sentiments 

han sobreviscut en cada edat,
si jo sempre he estat el jo d'ara,

 immutable,

 o només he estat com una fulla atzarosa 

movent-se en remolí en cada lapse del temps.

Joventut perduda

Sou tants i tants

els que no heu viscut cap joventut

Per tantes i tantes raons

Uns pares que s’han cansat de tu

T’han llençat en un camí entre els arbres

Aprofitant la foscor del seu cor

O tu, tan estimat i plorat

Els teus ossos sepultats entre molts altres

impel·lits pel feixisme.

Tanta pressa per viure la teva joventut

poc esperaves que seria tan curta

i quedaries oculta en un lloc encara per descobrir

Ets jove, estàs malalta

Reclosa esperes cada diumenge la teva mare

A casa ja no hi tornaràs mai.

Pobreta mare teva, ha quedat tan sola

Sou tants i tants

I tants els cors que heu trencat.