dilluns, 2 d’abril del 2007
diumenge, 1 d’abril del 2007
Nit clara
La nit fosca entre dos clars
s'estén entre estel·lars espurnes
d'argent i aigua.
La nit freda somriu
amb la seva lluïssosa
i metàl·lica boca
de lluna incompleta.
Corre el riu esquerp
darrera la lluna
i la trenca en mil fragments
que eclipsen engolits
per l'ull del remolí.
La nit callada escampa
el crit del xot,
l'espetec ocult de la guineu
i el roec constant del ratolí
La nit m'acompanya
amb crescudes ombres arbòries
vestides de gris i de plata
fins el bell mig del tot,
on concorren la llum i la penombra
on la lluna encara el dia i la nit
en un duel sempitern .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)