Si demà comencés sense mi i jo no fos aquí per veure-ho
Si el sol sortís i trobes els teus ulls amarats de llàgrimes per mi
No voldria pas que ploressis tant com avui,
Mentre pensaves en les moltes coses que no ens havíem dit
Sé com n’estàs de mi, tan com jo n’estic de tu,
I també, que cada vegada que pensis amb mi em trobaràs a faltar,
Però, quan demà comenci sense mi, si us plau, intenta entendre-ho,
Un àngel em va venir a cridar i se me’n va endur agafat de la mà,
Em va dir que el meu lloc, cel enllà, era apunt
I que hauria de deixar enrere a tots aquells que estimo tant.
Mentre em girava per marxar, em va caure una llàgrima,
tota la vida havia cregut que no volia morir,
Que tenia moltes coses per fer i per viure,
Em semblava impossible haver-te de deixar,
pensava en tot l’amor que vam compartir
I com ens ho vam passar de bé
I si pogués retornar a ahir, només per un instant,
Et diria adeu i t’abraçaria i potser et veuria somriure.
Però llavors segurament m’adonaria que això no és possible
Perquè al meu lloc, ara, hi hauria el buit i els records.
I mentre recordava les coses terrenals que perdria arribat l’endemà
Pensava en tu, i el meu cor s’ennuegava de tristesa.
Malgrat tot, quan vaig traspassar les portes del cel
m’hi vaig sentir tan bé com a casa.
Quan Déu em va mirar somrient, des de dalt el seu gran tron daurat,
Em va dir: “ Això és l’eternitat i tot el que t’he promès,
Avui la teva vida a la Terra s’ha acabat , aquí tot comença.
No et prometo un demà, però l’avui serà per sempre.
I com cada dia és igual no sentiràs enyorança pel passat.
Però com has estat fidel, confiat i honest,
Encara que alguna vegada va fer coses que sabies que no estaven bé,
T’he perdonat i finalment ets lliure.
No t’agradaria agafar-me de la mà i compartir la vida amb mi?”
Així doncs, si demà comença sense mi, no pensis que estem massa lluny,
Perquè cada vegada que em recordis, si us plau,
Has de saber que soc amb tu, al teu cor.
David M. Romano
