Un vol de pensaments que fugen
més enllà dels records presents
ho veig als teus ulls que em contemplen
escoltant paraules absents
Enmig d'un miratge desert
Oneja una bandera blanca
No ho sé quin misteri s'hi perd
Només hi trobo enyorança
Què se n'ha fet d'aquell amor
Que em vas regalar un dia?
Dissipat abans que la mort
m'ha vingut sense agonia
Rucades que em passen pel cap. Abans les escrivia a blog.cat però es veu que han decidit sabotejar-me i ara les meves neures les escriuré aquí. Quina mandra obrir un blog nou després de tants anys. Em sento estafada. Bé, crec que he quedat ben descrita-
dissabte, 25 d’abril del 2020
Desmemòria
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada