Després de l'escalfor d'un foc àvid
només en resten les cendres
del que va ser tangible
i la tristesa del que va ser immaterial.
Les parets i el terra pampalluguegen el roig ardent
fins que la metamorfosi els fa d'una freda pal•lidesa fosca
Tants cops t'he dit adéu
però, la teva presència incessant
em ve a recordar que l'hivern retornarà
i hauré de demanar caritat a la terra pregona,
recollir cada tros que fa temps creixia
cap el sol de forma erràtica
vencent la pluja i el vent
donar-te l'energia generosa
d'un estel de milions d'anys
i fer que la teva flama ígnia
em faci viure la il•lusió del caliu perenne
Rucades que em passen pel cap. Abans les escrivia a blog.cat però es veu que han decidit sabotejar-me i ara les meves neures les escriuré aquí. Quina mandra obrir un blog nou després de tants anys. Em sento estafada. Bé, crec que he quedat ben descrita-
divendres, 18 de desembre del 2020
Foc a Terra
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada