Sou tants i tants
els que no heu viscut cap joventut
Per tantes i tantes raons
Uns pares que s’han cansat de tu
T’han llençat en un camí entre els arbres
Aprofitant la foscor del seu cor
O tu, tan estimat i plorat
Els teus ossos sepultats entre molts altres
impel·lits pel feixisme.
Tanta pressa per viure la teva joventut
poc esperaves que seria tan curta
i quedaries oculta en un lloc encara per descobrir
Ets jove, estàs malalta
Reclosa esperes cada diumenge la teva mare
A casa ja no hi tornaràs mai.
Pobreta mare teva, ha quedat tan sola
Sou tants i tants
I tants els cors que heu trencat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada