Fantasmes

 Un buit en silenci
m'aïlla d'una remor de sorolls
i per més que crido
ningú em sent.
Desitjo que algú em pugui veure
en el meu estat més pur,
gesticulant paraules
que no vibren i
que totes les arrugues
que el pas del temps m'ha anat dibuixant
quedin imperceptibles
i que només se'm distingeixi
com una ombra desdibuixada
que vol deixar escrits tots aquells records
que se'm van confiar
i que ara em veig obligada a transmetre
perquè ningú oblidi mai que ells anònimament
van existir i van ser estimats després de la seva mort
malgrat no tenir cap fesomia,
ni l'escalfor del tacte,
però que en cada pensament
he pogut sentir que hi són presents.
Aquí des del meu embolcall buit
friso per omplir-lo de moments
i de noms que tothom es pugui emportar