OBLITS

Recorda’t del meu nom
per tantes vegades com em vas tenir en la teva falda,
per tantes vegades com vas ser amb mi quan em vas fer falta,
ara, només et demano que et recordis del meu nom.
Els anys t’han robat les paraules,
i tot el que tu vas ser
ha quedat devastat pel transcurs del temps.
Quan demà estiguem assegudes
l’una davant l’altra,
sense dir res,
i les nostres mirades es trobin,
recorda’t del meu nom,
encara que, només això,
sigui l’única cosa
que recordis de mi.