Camino entre veus que ja no parlen
entre les nombroses ombres
de les creus que han reeixit
en un paisatge nu
de llums apagades
camino enmig de silenci i més silenci
cap un horitzó sense fi
on m'espera la verdor somiada
i el blau del cel és intens
Rucades que em passen pel cap. Abans les escrivia a blog.cat però es veu que han decidit sabotejar-me i ara les meves neures les escriuré aquí. Quina mandra obrir un blog nou després de tants anys. Em sento estafada. Bé, crec que he quedat ben descrita-
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada