Rebuig

Què penso?
No, no penso,
Sento que una paraula...
La “unitat” em produeix rebuig,
Una idea que hauria de ser
Un hort de llibertat
Ha esdevingut
Un botjar d’opressió
En nom de la unitat
Tu disposes,
I jo que estic unida a tu
Obeeixo amb els ulls clucs,
Em sotmeto als teus designis.
Des dels centre del món
Tot ho observes,
Preferentment a mi,
I amb veu condescendent
Em dius les paraules màgiques...
“Hem d’estar units”
I jo sento,
Sento que mai més
Podré estar unida a tu.