Ara estic sol,
algú al meu costat crida,
vol espantar la soledat.
Ella m'espera,
noto la seva presència,
estic sol perquè ella,
que sempre espera
en qualsevol racó,
ho ha decidit.
Sé que, de tant en tant,
plorareu per aquell moment
que mai va arribar,
on el tacte calent
de les vostres mans
em deien l'últim adéu.
Rucades que em passen pel cap. Abans les escrivia a blog.cat però es veu que han decidit sabotejar-me i ara les meves neures les escriuré aquí. Quina mandra obrir un blog nou després de tants anys. Em sento estafada. Bé, crec que he quedat ben descrita-
dimecres, 18 de març del 2020
L'últim adeu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada