Coses velles que cal llençar
i que abans de desprendre-me'n
em fan memòria
de quan vam coexistir.
Objectes vells que són
quelcom més que una deixalla,
són fòtils que et fan desaparèixer
una mica més
entre els records.
Ara, els obro la porta a l'oblit,
conscient que d'altres vindran al darrera
per a viure aquest interminable procés
de nostàlgia per l'amor bell
jove, lluminós i que em feia brillar,
de quan tota proximitat a la meta
era llunyana
perquè l'únic que importava
era l'ara, l'aquí i el jo.
Temps hi hagut per endevinar
que els sentiment es manifesten
sovint en coses insignificants
que tenen el poder de traslladar-me
més enllà del present,
fer-me vibrar un altre cop
i viure el miratge
de la immortalitat que alena
en tot el que m'envolta.
Rucades que em passen pel cap. Abans les escrivia a blog.cat però es veu que han decidit sabotejar-me i ara les meves neures les escriuré aquí. Quina mandra obrir un blog nou després de tants anys. Em sento estafada. Bé, crec que he quedat ben descrita-
dimarts, 10 de març del 2020
Coses velles
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada