Habitat

Ara que te'm desdonat
ja no podré pujar fins dalt
veure sol de l'est
i el campanar a ponent.
A vegades penso que vindré
a fer nit
perquè a dins encara em perdura
un sentiment de pertinença.
L 'angoixa em puja com una glopada
quan penso que ella t'ha deixat
sense saber-ho
sense dir-te adeu.
Vaig suar i plorar
quan anava apoderant-me
de cada cosa que preservaves,
algunes d'insignificants
em feien memòria
d'instants de cada període.
Ara t'evito
i recorro altres carrers
mai de nit,
la foscor m'inquieta encara més
si faig present que ja no ets la meva salvaguarda.