Pauraules que s'escapen

Les paraules s'escapen
un dia rera l'altre.
Les vull atrapar
entre les sinuositats de la matèria gris,
però, només s'hi perden
i mai les torno a trobar.
A cops les faig presoneres
sobre el blanc quadriculat,
amb ratlles, llis, tant-se-val
i puc tornar a sentir-les
amb emocio, amb tristesa,
amb nostalgia,
em sorprenc,
perquè tot és tan efímer
i sé que elles mai han estat meves.
Com en són de fugisseres
solament esperaven
juganeres, breus, provocadores.
Tot ho han expressat per atzar,
igual que la vida,
un somni que desapareix
quan l'alè és deté.