La mort de Leonard

Et vaig descubrir
quan tu cantaves
i jo no escoltava res
tret d'una tristesa encastada
només sentia la claror dels llums
el soroll de les copes
el murmuri de veus.
Tu cantaves
i jo no escoltava
no parlava
ningu sentia com cridava.
No sabria dir com va ser
però, me'n vaig adonar
que eres la meva veu
i que expressaves el que sentia.
No et conèxia de res
i em parlaves
sabies com em sentia.
Des de llavors
vas ser el meu amic
que em parlava
que em feia plorar
que em feia riure.
Quan vas morir
vaig plorar molt
vaig plorar com mai
per algú desconegut
algú que ni sabia que jo existís.
Vaig plorar durant hores
a les fosques
entre les parets mudes.
Mai podria veure't
de cap altra forma que no fos
com la que t'havia vist sempre
com la meva veu
com aquell que s'expressava per mi
i vaig saber que des de llavors
la teva imatge i la teva veu
seguirien inmutables.