Els cels de la Pilar

Per Instagram coneixes persones
anònimes, que mai veuràs físicament, coneixes llocs que mai hauries somiat de
la seva existència i on mai i estaràs, de  tu Pilar 
no en sabia gaire res, però, alguna cosa sí, t’agradava mirar cap el
cel, ben ple de núvols, cap el tard, mentre el sol s’amagava per darrera  els arbres, amb l’ombra de la punta d’un xiprer
en primer pla, completant la imatge, i al matí, moments abans que el sol  sortís per darrera la cúpula de vidre et
preguntaves si els núvols li ho deixarien fer. Anhelaves, com molts altres, una
Catalunya lliure, defenies que les dones s’alliberessin de la violència
masclista, demanaves justícia per tots aquells que han estat silenciats injustament.
Et feia feliç ensenyar la taula que compatiries en una festa. En la intimitat
hi havia una persona amb Síndrome de Down, sense la qual la teva  vida no tenia raó de ser. Tot això que sé de
tu ho has volgut compartir, has estat una més a l’Instagram amb coses per dir,
però per uns quants seràs l’única empordanesa que parlava a través del cel. He
aprofitat per tornar a mirar els teus cels, perquè ja no n’hi haurà de nous,
ara l’últim cel ha estat per a saber que ja no hi eres, i per sempre  al meu Instagram  hi quedarà un buit, el buit dels cels de l’Empordà,  del cels 
de la Pilar @Empordanesa07