El meu poble.

El meu poble és plé de cases buides
que cauen a trossos.
És plé de carrers silenciosos
on les finestres estan tancades
o no tenen vidres,
i de dins no hi surt cap veu,
ni cap rialla,
només una foscor humida i trista.
Tot passant pels seu carrers
em sento presa per la desoladora quietud
i en venen al cap preguntes,
què ha fet malament el meu antic poble,
per què ningú l'estima,
per què tothom l'ha abandonat i
l'ha deixat envellir,
per què tants carrers buits i plens de cases decrèpites,
per què la seva soledat m'emfarfega
d'una melangia que m'oprimeix.

elmeupoble#soledat