Somio que vaig descalça per carrers buits,
descriuen un rastre sobre el gris
resseguint empremtes de solitud desdibuixada.
Si miro cap el cel puc imaginar que volo,
la remor del batec dels ocells m’encercla.
Puc veure de lluny els teus ulls que em miren rere un mur de vidre,
impenetrables, distants, foscos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada