Seguidors

dijous, 16 d’abril del 2015

Tot fragments

BANC


Ja fa temps que sóc aquí,


abans n'hi ha hagut d'altres.


He vist de tot,


persones que arribaven,


que marxaven.


He suportat el pes de maletes plenes de records,


de carteres buides.


He copsat emocions de tota mena.


A la nit he fruit del silenci,


esquinçat de tant en tant per sons aguts.


De matí ments adormides s'acosten a donar-me el bon dia.


Si hagués estat prop del mar


podria haver vist com el sol treia el cap


entre el massís i l'aigua,


peró m'ha tocat estar aquí


entre ferros i travesses


escoltant els xiscles de les rodes,


el brunzit de l'aire contra les finestres.


He tingut una gran sort.


__________________


PASSEIG


A la nit si vens,


quan tot està el silenci,


et parlaré i et descobriré


cadacún dels secrets


que s'amaguen en la foscor,


res ens destorbarà només,


potser, un xiscle perdut


i alguna que altra correguda.


A la nit, si vens


només seré per tu.


_____________


FLORS


Tants dies com has passat pel nostre davant


i no ens has vist.


Avui, però, res et distreia,


t'hem cridat


amb un murmull


del color d'una tarda d'estiu,


ens has mirat


i t'hem donat allò


que feia tan de temps


que t'oferiem i no veies.


______________


BALCÓ


Si ara els del carrer aixequen el cap,


a travès de mi només s'hi endevina un fragment de taula,


una cadira buida,


cap el tard les clarors vespertines


deixen entreveure un tros de trispol.


Tothom sap que quan encara no estava sola,


ella de cos menut i amb molts anys per recordar


sempre estava al meu costat,


mirant el no parar de la gent,


la foscor dels dies de pluja,


les tardes assoleiades i tranquil.les d'estiu.


D'això en fa temps,


ara a dins tot és quietud,


ningú parla,


ningú pregunta,


al carrer però tot segueix igual.


PALMERA


La llum m'ha fet un doble regal,


m'ha fet visible al món


i ser creadora del meu costat fosc.


El tacte del meu cos aspre,


estirat i prim


es tangible als mancats de clarors.


Si em cal repiqueixo


la marinada suau


amb les meves ales


i dibuixo al cel blau


la música del cor


del qui escolta i no hi sent .


GUITARRA


Durant molt de temps em sentia teva


quan m 'abraçaves i digitaves al meu coll,


eres tan jove!


Jo era la teva joguina


i tu em donaves vida.


EDIFICIS


Hi va haver un temps que tothom volia viure dues vides


i va ser llavors quan vaig sorgir del no res


en els camps erms de botges i ginestes.


AMIC


Penso que millor amic que jo no el podies trobar enlloc.


Sense mi no hauries tingut cap raó per fer llargues passejades


en les tardes silencioses del dissabte,


ni xaforotejar pel carrer buscant novetats.


L'amor que sents per mi no és comparable al que sento jo per tu,


no em queixo, així és millor per tu, és clar,


jo me n'aniré abans,


així doncs, no et caldrà plorar tant


com ho faria jo si fos al contrari,


tot passejant sol en les tardes solitàries del dissabte.


ESCALA


Sóc un passatge entre el dia i la nit,


esglaonada i desigual pels que són de passa feixuga.


Com tantes altres escales he fet de pla inclinat de rialles i xiscles.


Pel meu forat s'han escampat les notes del piano,


crits, plors i paraules.


Anhelaria a ser sempre la mateixa,


però hi ha persones que mai més tornaran


i altres que no trigaran en fer-ho.


M'arribarà la serenor i pot ser em sentiré desolada,


les meves fustes envelliran amb ells


i sé per altres escales que uns peus substituiran uns altres peus


i llavors jo seré una altra escala.


TRONC


Hi ha àlbers que viuen amb l'emprenta que deixen els noms.


OMBRA


Sóc una ombra,


no sóc res.


La llum reflectida em dona forma


i em dilueixo en la foscor.


ARBRE SEC


La mort em va arribar abans del que jo pensava,


els meus germans mostren totes les estacions d'una llarga passejada


i jo tan sols un hivern etern.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada