Podies esperar un dia , dos...,
que la pluja amarés el terra gris,
entreveure entre les gotes que impregnaven els vidres
les corredisses de la gent amb les cares mullades,
deixar de ser un nen temorós i
esperar veure arribar
entre l’aire enterbolit per la pluja
la calidesa ingènua perpetua.
Podies haver esperat un dia, dos...
potser l’endemà podia haver estat diferent,
l’endemà podia haver estat l’esperança.
De ser així, podries haver crescut,
deixar enrere el nen poruc i
esperar que el sol sortís entre la fosca blavor horitzontal,
i el miracle es podia haver produït.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada