M'ho puc imaginar
Una tarda càlida d'octubre
La remor cadén de les onades
En el seu anar i venir
La sorra brilla com l'or vell
Sota l'escuma blanca
Tu nedes deixes que la mar
Se t'emporti endins,
L'aigua t'acarona,
Et retorna a l'origen de la teva essència.
Desitges ofegar el teu neguit
A la llunyania la cridòria de la canalla
Perversament agradable,
juguen a prop del silenci
Tu ets a prop de la línia que vols creuar
L'aigua fa ondulacions
Et balenceja,
Et dóna pau,
Els sons,
Les veus s'apaguen
S'allunyen,
Et sents viu.
És una tarda d'octubre
Ets sents abraonat
Per la calidesa del sol,
Mires el cel blau,
T'adorms a la mar
Que se t'emporta en un balanceig
Eternament maternal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada