El meu petit món desapareix en un degoteig continu i precís. Ara res pot aturar la pluja d'aigua i sal, els records fluint per cada pensament, els records em fan sanglotar i diuen que el temps passa ràpid quan els fas i lent quan ho vius des de la llunyania.
Els records, una estranyesa que tens i no tens a la vegada, que a vegades els vols i d'altres no.
Avui he sabut que ha mort una altra part de la meva infantesa, una que tenia oblidada, descuidada, que m'ha dit un cop més que viure és saber renunciar a la existència un cop rere l'altra i que la vida és una preparació continua per a deixar d'existir. Avui ha estat un dia més en que m'he adonat que el que jo sóc i sento va lligat a la vida d'altres i si desapareixen jo ho percebo com un desencaixament de part de mi, el buit del qual tothom parla quan se'n va una persona estimada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada