Ja ningú et molestarà,
ningú trencarà la monotonia de la teva inexistència.
No podràs sentir l’aire contra l ‘aire,
ni veuràs com s’estén la mar verda,
ni sentir l’escalfor del coure de la tarda.
Has triat la teva carta,
la carta que no porta enlloc.
Has triat el desconegut,
amb encert o sense.
Has decidit viatjar al teu interior,
no sentir, no escoltar,
no veure-hi mai més.
Ara els altres sentiran per tu,
hi veuran per tu,
notaran la calidesa del sol del matí per tu,
i si miren la línia que uneix
i separa el blau del blau,
et recordaran.
I qui sap si per un instant
podran entreveure
l’ombra confusa d’un avió,
que es perd a l’horitzó
en el seu últim vol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada