El meu home quan ha arribat de treballar m'ha dit que uns quants
alumnes de l'institut de Les Roquetes han atonyinat a la porta de l’institut una altra alumne
marroquina. Li han estirat els cabells... li han deixat un ull morat... i jo em
pregunto: de què serveix tanta crueltat? han apriat alguna cosa? La seva mare,
quan ha vist el que li han fet, també plorava, i quina mare no ploraria veient
una filla víctima de la ira, d’una violència inútil. Jo també sóc mare i se’m
fa insuportable pensar que una de les meves filles fos víctima de tanta
covardia. Sento un profund menyspreu per aquest xiquets i xiquetes que no ha
sigut capaços de controlar la seva ràbia, el seu odi.
Rucades que em passen pel cap. Abans les escrivia a blog.cat però es veu que han decidit sabotejar-me i ara les meves neures les escriuré aquí. Quina mandra obrir un blog nou després de tants anys. Em sento estafada. Bé, crec que he quedat ben descrita-
dimarts, 17 d’octubre del 2006
Era racisme?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada