Gens encertada

De tant en tant poso la cullerada, no sé de què, però li poso. Quan me n'adono del que he fet corro i m'amago sota la primera pedra que trobo i em vaig repetint, què has fet? què has fet? Caic en una mena de bogeria, intento rebobinar per tal de canviar tot el que ha succeït pel que hauria d'haver passat realment, massa tard, el passat ha escapat al meu control i de rebot el meu present, perquè ha quedat totalment condicionat pel passat, temo que el futur correrà la mateixa sort.[@more@]