El mar amb les onades del temps
Esborrarà l’últim vestigi del teu amor,
i per ventura al capvespre
l’oblit es tornarà més cruel.
Quin podrà ser el meu destí,
sense el teu esguard?
Els camins seran molts i el mateixos
però tan vells i gastats,
que no gosaré a cercar-los.
Digues llavors, qui seràs tu
i com t’hauré de trobar,
si els planetes encara seguiran
en la mateixa disposició,
o be si un Déu diví els haurà canviat.
[@more@]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada