El gotejar lent de les hores,
entre finestres i cadires,
consumeixen el feble alè
de les notes disperses.
Emmudeixen el murmuri
melodiós del riu,
la seva clara transparència.
En un transcórrer tranquil,
el riu mou les seves aigües avall,
fins a trobar-se
amb la immensitat del mar;
al seu pas, els arbres, arbustos i muntanyes
s’hi emmirallen com en un somni inassolible.
El seu verd despertar
entre la diàfana boirina
esborra la olor dels papers,
dels crits i cops pels corredors
foscos i freds.
Torna el dolor al pit, el vent
les pors i la tristesa,
tanta tristesa que no sé desfer-me’n.
[@more@]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada