Anit tornava quan la nit
encara no era negra sinó blava,
de palla esblaimada amalgamada.
Una més una per banda enfilades,
llargues columnes de dits verds
llançant a les ombres daurat resplendor.
Nit càlida, nit tranquil·la, nit clara,
Nit que abraona en blau el traçat fosc
inundat per vacil·lants pampallugues roges.
Anit mentre tornava
la clara fosca m'encerclava
i què esplèndida llambrejava.
Era anit mentre tornava
que la nit m'estimava
[@more@]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada