topat sobtadament amb una papallona bruna i de taques grogues, anàvem en sentit
contrari, ella cap a la llum i jo cap a les escales que pugen a les golfes. Ara
és la meva presonera i lluita contra una
paret de vidre que la separa de la llibertat,
la finestra és tancada, amb el seu desesper aleteja incessant i intenta
escapar, gasta energies inútilment. I jo
que faig mentrestant, torno a corre cap el pis de baix per anar a buscar la màquina de fer fotos, la
vull fotografiar, encara que sigui a costa de fer-la patir i desprès de
fotografiar-la corro cap l’ordenador, “enxufo” la màquina i començo a escriure
totes aquestes beneiteries, mentre tinc una sèrie de dubtes sobre el meu tarannà.
Potser seria millor deixar que la papallona
aprofités les seves últimes hores estant i fent el que vulgui, però no,
això no pot ser, sempre hi ha algú o alguna cosa que està per sobre, que obstaculitza i priva de la llibertat, algú o alguna cosa
que impedeix que les coses esdevinguin com llur naturalesa els demana. I ara, com jo no sóc ningú per interferir a la
vida de ningú, corro una altra vegada amunt per tal d’obrir la finestra i
permetre a la papallona que vagi on vulgui a fer el que hagi de fer... Ja no
batia les ales quan he arribat, estava recolzada sobre el vidre. Pobreta, ja havia perdut l’esperança. Semblava
contenta quan a sortit.
[@more@]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada