Vaja un dia!

La vida de pagesa és una mica
dura, però sempre és millor que les feines domèstiques. Aquest cap de setmana
he quedat rebentada, més que rebentada! traginant d'aquí cap allà branques
d'olivera. Les parts més fines, resseques com estaven, en alguna ocasió se
m'han posat cap dins el nas, les molt punyeteres eren pitjor que un fibló de
vespa. El sol que queia tampoc es quedava enrera, la meva musclera és la ratlla
blanca que vé a continuació d'una vermella. Els de Sitges torrant-se al sol al
costat del mar i jo suant la gota negra. El cap de setmana vinent, apa, un
altre cop! a arrossegar més branques, i desprès a cremar-les. vigilant que no
passi res. La muntanya que organitzat jo de branques d'olivera ni al Pirineu la
trobaré, mira que com vingui qualsevol desaprensiu i se li acudeixi encendre un
llumí, la que s'organitza allí. No vull ni pensar-ho

El miguel - és el senyor que
finalment em talla les oliveres, a mi tanta poda em sobrepassava - s'ha quedat
al·lucinant quan ha vist la serralada, "Quien ha estado haciendo
esto", m'ha dit, “pues toma yo!” I s’ha entestat en voler venir el
diumenge vinent a ajudar-me a cremar, això si, sense cobrar-me. De cap manera! Que jo estic
en contra de l’explotació obrera. La vida que porta aquest home no en té res de
vida, no sé ni quan menja, ni quan veu, gairebé no dorm, només treballa, com es
possible que hagi conegut a ningú així. Miquel! que a la vida hi ha moltes
coses bastant millor que treballar! Està
sec com una mala cosa. En fi, quan he marxat li he hagut de deixar productes
preparats per a ensulfatar el pugó, amb l’excusa
que ha vingut a ensulfatar les cebes de la finca veïna . No para

De les cabretes dels gitanos no
cal confiar-ne, la Prays oleae, treballa de valent, s’ha d’anar
a favor de l’efecte hivernacle i cremar.

Doncs el que és jo ja n’estic cansada d’escriure, me’n vaig a tocar la guitarra.

[@more@]