com un raig de llum
com un sospir,
molt de matí.
Ha restat en un cantó
del llit una hora rera l’altra,
amb paciència, sense pressa.
A la foscor s’ha acomiadat
amb el petó gèlid de la mort.
Ha marxat bressolat per la calma,
quan la ma que l’agafava l’ha alliberat.
Ha deixat com a petjada aquell gest,
aquella forma de mirar,
un buit innombrable.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada