Macbeth,
No parlo de càstigs per a ningú, ni de forces superiors. La part
millor de la mort, per mi, es que no crec en el més enllà, quan mors
sortosament tot s’acaba. Parlo d’aquest patiment que tantes i tantes persones
han de viure cada dia, imposat per altres persones en nom de la fe, de la
hipocresia, de l’egoisme...El gos del meu germà tenia càncer i se li va
proporcionar una mort digne, el meu pare també tenia càncer, no tenia ell el
mateix dret a una mort digne? Sortosament qui tenia medis per fer-ho, jo crec
que li va donar, i li estic agraïda. No sempre és així. Moltes vegades per por.
Parlo de que hem de tenir dret a morir quan vulguem,
ja que no podem decidir quan viurem i com viurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada