Rucades que em passen pel cap.
Abans les escrivia a blog.cat però es veu que han decidit sabotejar-me i ara les meves neures les escriuré aquí. Quina mandra obrir un blog nou després de tants anys. Em sento estafada. Bé, crec que he quedat ben descrita-
De vegades una línia de mar blau intens talla el cel blau clar i sento que vull dir quelcom, però no sé que és, em limito a mirar i deixo que aquest pensament desconegut es perdi en el traç horitzontal, pur, impol•lut… de la mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada