La primera llum,
el xivarri esbojarrat dels pardals
pel brancam de la troana,
els galls canta que canta,
jo només sento dolor,
molt clavat,
em baixa inflexible cama avall,
em puja arrapant-se
costelles amunt,
cap l’espatlla.
Només tinc dolor.
El dia es fa clar.
Només em cal esperar dolor.
Els pardals criden que criden,
impacients per sortir a vagarejar,
els galls canten que canten,
fins i tot les mosques han despertat,
El sol ja treu el cap.
Els pardals ja han marxat.
El galls ja no canten.
Però jo només sento dolor,
[@more@]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada