Ona

Sóc prenyada per la passió

d’una onada que s’esmuny

entre arrapades de braços.

S’acosta amb saltirons espurnejats,

les mans tan ràpid com poden l’argollen,

l’aferren en un intent banal de domar-la.

Però l’onada tant sols és aigua,

i s’escapa per cada porus,

per cada ull que la fa lliure.

N’estava tan segura que era meva,

i en canvi la veig marxar

llepant el sauló suaument.

M’estremeixo imaginant el seu tacte,

delicat, lliscant damunt la meva pell,

amarant cada racó de vasta complaença.

Quan desperto la meva onada ja no hi és,

n’hi ha una altra que intenta seduir-me,

però jo tan sols somiquejo

perquè la meva onada ja no hi és.

[@more@]