Obriré la porta del no res
i fugiré tant lluny com pugui.
Que el dolor no trobi res,
ni llàgrimes, ni rostres desballestats.
Caminaré per sobre l'aigua ingràvida,
inexistent cap a la foscor de la jungla.
L'enganyaré, l'esquivaré, seré un secret
enmig la brossa fins que s’amansi.
Travessaré el sostre tèrbol
i em faré imperceptible entre els àngels.
Tot i així, si em troba, l'arrencaré de mi,
el dividiré i l'escamparé per la terra verda,
que de la seva impietat naixi quelcom immens,
impàvit al seu fibló.
[@more@]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada