És a la nit quan sento que
el teu amor és més fràgil
i m’encadena a tu quan
t’abraço amb la meva imaginació.
Confonc la carícia dels llençols
amb el tacte càlid de la
punta dels teus dits,
les meves mans dibuixen
a l’aire en penombra la festa
del teu dors i amb la llengua
ressegueixo com en un somni
el teu pit.
El meu sexe humit i dòcil
espera, en la irrealitat, que
el teu sexe tebi i amatent
m’arrossegui fins l’esclat
de dolor i plaer.
És llavors quan moc els llavis
de forma quasi imperceptible
per xiuxiuejar-te: “T’estimo”
[@more@]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada