Veig arribar el tren a tota velocitat
Tanco els ulls i inspiro fort
Temo que quan em passi pel costat
Em farà volar ben lluny.
M’arrapo a la farola,
El pànic em fa tremolar,
Però en acabar de passar
M’adono que no m’he mogut de lloc,
Només em volen els cabells,
L’escalfor del sol m’amara de nou,
Mentre s’allunya l’ombra ventosa
I el tren es perd fins ser un punt
Enmig dues línies paral·leles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada